Balnearis de Tona: Descobriment d’aigües sulfuroses i transformació de la vila.
La vila de Tona, situada a la comarca d’Osona, ha experimentat al llarg de la seva història diverses transformacions que han modelat el seu desenvolupament econòmic, social i urbanístic. Tradicionalment coneguda per les seves activitats agrícoles i ramaderes, un esdeveniment fortuït el 1874 va marcar un punt d’inflexió en el seu futur: la descoberta d’aigües sulfuroses al subsol.
Aquest descobriment es va atribuir al metge local, el Dr. Antoni Bayés i Fuster, qui va identificar les propietats medicinals d’aquestes aigües. Aquesta troballa va propiciar la construcció de diversos balnearis que van atreure visitants de tot Catalunya, convertint Tona en un centre d’estiueig de renom.
A continuació, es detallen alguns dels balnearis més emblemàtics de Tona:
- Balneari Ullastres Inaugurat el 1876, va ser el primer balneari de Tona, promogut pel Dr. Antoni Bayés, Josep Quintanas i Narcís Ullastres. Va tancar les portes el 1987. (ref. Biblioteca Caterina Figueres de Tona)
- Balneari Roqueta Obert a finals del segle XIX, va ser un dels balnearis que van contribuir a la fama de Tona com a destinació termal.
- Balneari Codina Inaugurat el 1913, va ser l’últim dels quatre balnearis construïts a Tona. Després de diverses ampliacions, va continuar en funcionament fins al 1984 i va reobrir el 1990. Actualment, és l’únic balneari en actiu a Tona. L’auge dels balnearis va tenir un impacte significatiu en l’economia local.
La demanda de serveis per part dels visitants va fomentar la creació de noves infraestructures, com fondes, pensions, casinos i clubs socials. A més, es van construir jardins romàntics i parcs, com el parc de la Font del Ferro, on els estiuejants podien gaudir de la natura en un entorn tranquil.
- Encos Aquest període de prosperitat va comportar també canvis urbanístics notables. Es van edificar torres i cases senyorials al voltant dels balnearis, configurant nous barris que van ampliar el nucli urbà. L’arquitectura de l’època, amb influències noucentistes, encara és visible en edificis com la Torre Ramona, construïda el 1925 al barri Codina.
- Patrimoni Cultural Socialment, Tona es va transformar en un punt de trobada per a la burgesia catalana, que hi acudien per beneficiar-se de les propietats terapèutiques de les aigües i per gaudir d’un ambient estiuenc i saludable. Aquesta afluència va enriquir la vida cultural i social de la vila, deixant una empremta que encara perdura en la memòria col·lectiva.En resum, la descoberta de les aigües sulfuroses a Tona va desencadenar una sèrie de transformacions que van revitalitzar la vila, convertint-la en un referent termal i d’estiueig a Catalunya, amb repercussions econòmiques, socials i urbanístiques que han definit el seu caràcter fins als nostres dies.
En aquesta meravellosa població trobaràs la nostra clínica!
